2. Interacció i interactivitat

2.3. Conceptes clau

Si bé ens hem aproximat a una definició d’interacció, interactivitat i hem fet referència a alguns termes complementaris com interactor o interactibilitat, ara volem plantejar quines diferències hi ha entre un sistema passiu, reactiu i interactiu.

En consonància amb el que hem vist, interactiu té dues accepcions:

1. Mútuament o recíprocament actiu.
2. Implicació d’accions o inputs d’un usuari, especialment d’allò relacionat amb un sistema de comunicació electrònica bidireccional.

La primera definició apunta a l’aspecte general de la interacció com una cosa que passa entre dues parts que s’influeixen l’una a l’altra. En canvi, la segona ja s’emmarca més en el camp de la interacció persona-màquina.

Per distingir l’interactiu del que és passiu i del que és reactiu podem dir que:

1. Passiu (o no interactiu) és el cas en què un missatge no es relaciona amb missatges anteriors, per tant, no és necessari codificar cap acció d’un potencial usuari. Per exemple, una torradora.
2. Reactiu: quan un missatge reacciona sempre igual al missatge anterior, és a dir, de manera controlada. Per exemple, ajustar el volum.
3. Interactiu: el cas en què les accions es relacionen amb missatges anteriors i el sistema altera la seva resposta abans de reaccionar.

Dins de la interacció, és adient distingir entre estils, tipus i contextos, una classificació que ampliem a continuació i també a la infografia:

• Els estils d’interacció són paradigmes que configuren com interactua la persona, mitjançant la veu, l’entrada de text, els gestos, tocant o amb una interfícies gràfica d’usuari. Responen a la pregunta: «Com?».
• Els tipus d’interacció són models conceptuals que es refereixen a les activitats que les persones usuàries duen a terme: conversar, donar ordres, manipular o explorar. Responen a la pregunta «Què?».
• Els contextos d’interacció són els llocs on té lloc la interacció i estan definits segons diferents tipus d’interfícies, per exemple, amb línia d’ordres, WIMP (Windows, Icons, Menús, Pointer), gestos tàctils, realitat augmentada o virtual. Aquestes interfícies estan plantejades com una gradació vinculant-les a si són més rígides o menys. Responen a la pregunta «On?».

Habitualment, la interactivitat s’entén associada amb l’agència. Tot i que l’apartat 5 està dedicat a aquest concepte, volem introduir-lo aquí perquè és un dels conceptes que ens ajuden a discernir el grau d’interactivitat en un sistema. De manera àmplia, l’agència és la capacitat de forma intencional i voluntària de prendre decisions i actuar. Normalment, les accions quotidianes sentim que les fem voluntàriament i guiant-nos per un cert propòsit, que pot ser més o menys conscient o reflexionat. El mateix passa en relació amb els artefactes o objectes interactius: poden dur a terme accions segons un comportament que ha estat predefinit mitjançant la programació i que té en compte el context previ.