3.1. La interfície com a fet cultural
Al llarg d’aquest apartat, aprofundirem en diverses aproximacions crítiques a la interacció i a les interfícies i farem un recorregut per alguns treballs artístics en sintonia amb aquests plantejaments. Les reflexions que presentarem a continuació són complementàries a algunes que ja hem anat comentant, com la idea obsoleta de la transparència de les interfícies o l’excés de pantalles dels artefactes interactius.
L’objectiu ara i durant els apartats següents és obrir un ventall ampli de possibilitats de reflexió crítica en relació amb el camp de la interacció i la pràctica artística. Cal repensar, d’una banda, les nocions que sostenen la usabilitat i altres plantejaments formals que hem anat exposant i que, malgrat ser útils per dissenyar interfícies, val la pena reflexionar què en comporta l’ús, que, en molts casos, s’ha generalitzat, amagant altres vies d’experimentació. D’altra banda, hi ha una sèrie de dinàmiques socials, polítiques, econòmiques i culturals en relació amb les interfícies en què és necessari indagar i que també representen un terreny ampli de reflexió i d’acció des de la pràctica artística.
Tanmateix, hem de ser conscients que problematitzar al voltant de les interfícies no farà que ens alliberem de les relacions de poder que sabem que amaguen, perquè aquestes relacions van lligades a la societat en la mesura que viure en societat és viure de manera que es poden exercir accions sobre les accions d’altres. El que sí que pot ser és una oportunitat per tenir una visió més crítica de les interfícies i tenir-ho en compte a l’hora de crear els nostres projectes de manera propositiva, donant espai a imaginar-nos altres mecanismes i relacions en la interacció i la interactivitat.
Tal com repetim diverses vegades, entenem que les interfícies expressen les nostres maneres d’estar al món, però alhora les influeixen, transformen i, fins i tot determinen, per tant, contextos culturals i socials.
Igual que les nostres maneres de viure no són estàtiques, les interfícies tampoc; al contrari, són quelcom viu que cal abordar, reapropiar-nos o, fins i tot, performar. L’àmbit artístic és molt adequat, ja que pot funcionar com una força disruptiva que desemmascara les friccions de la interfície conjugant una dimensió conceptual amb una d’estètica.
Malgrat que farem servir sovint la paraula interfície, no ens referim només a les interfícies gràfiques d’usuari, sinó també a aquells tipus d’interfícies que permeten diferents formes d’interacció, com ara interfícies gestuals, per veu o tangibles que no requereixen necessàriament una pantalla.