4.4. Interacció de cos sencer
Dins del paper del cos, presentem dues nocions que estan estretament lligades:
- la interacció de cos sencer (whole body interaction) i
- la corporeïtat (embodiment).
Podem definir la interacció de cos sencer com:
«La captura i el processament integrats dels senyals humans procedents de fonts físiques, fisiològiques, cognitives i emocionals per generar retroalimentació a aquestes fonts d’interacció en un entorn digital».
England, David, ed. Whole Body Interaction, P. 1. London: Springer London, 2011.
Dins d’aquesta categoria, també hi pot haver els gestos que hem comentat abans, però volem centrar-nos primer en un tipus d’interacció més general amb tot el cos.
Un exemple d’interacció senzilla, però en què el cos és protagonista més enllà dels moviments amb els braços o amb el cap, és Private garden. És un projecte de Xu Qian que consisteix en la projecció d’imatges d’un jardí sobre la superfície d’un llit i en so ambiental. Nosaltres podem seure o estirar-nos al llit i amb els nostres moviments i posicions podem alterar les imatges que es projecten i també el so. La proposta també fa servir el reconeixement corporal per detectar on està situat el cap de la persona que fa servir el llit i evitar projectar-hi a sobre, cosa que li causaria molta incomoditat. Aquest projecte sorgeix, explica l’artista, del confinament de la covid i de com durant un temps no era possible experimentar als espais exteriors.
Per detectar i processar els moviments i senyals de tot cos hi ha tecnologies d’ús habitual, com les webcams. De fet, hi ha aplicacions per exercitar-se físicament que amb la càmera del mòbil poden distingir les posicions del cos i mostrar com es poden corregir. També hi ha altres tècniques basades en sensors que poden tenir la forma de corretges que col·loquem a diferents parts del cos o sistemes òptics, que són dels més coneguts: es tracta de vestits de licra amb punts marcats al cos físicament o digitalment que diferents càmeres van seguint amb llum infraroja. Cada vegada més, hi ha tendència a desenvolupar sistemes que no requereixin grans aparells i que es basen en l’ús de la intel·ligència artificial.
Hi ha una bona part de la recerca en l’àmbit de la captura dels moviments corporals que s’orienta cap a la seva integració amb entorns de realitat virtual. Hi ha tant instituts de recerca com empreses que estan estudiant maneres de combinar-ho amb la interacció amb altres sentits, com ara guants que simulen el tacte o sensors acústics que permeten sentir les altres persones en experiències col·lectives com concerts o altres esdeveniments.