6.2. Instantaneïtat
Una de les característiques de les nostres interaccions és que cada vegada tendeixen més a la immediatesa i la instantaneïtat. Les interfícies, dispositius o artefactes interactius estan cada vegada més orientats a respondre de manera immediata: obro conversa a l’assistent de veu i obtinc una resposta en un temps rècord o premo «actualitzar safata d’entrada» i no passen ni dos segons per comprovar si tenim nous correus entrants.
D’alguna manera, la velocitat és tal que es converteix en una no velocitat, perquè «la instantaneïtat vol dir que no requereix temps». Evidentment, aquest funcionament immediat depèn de diversos factors, com el tipus de maquinari que estem fent servir o la velocitat de connexió a internet, en cas que siguin interaccions que en depenguin.
Podem dir, doncs, que la instantaneïtat és tècnica, depèn d’una mediació que, en el fons, sempre és material.
És material perquè, si pensem, per exemple, en una interacció entre nosaltres i un ordinador (sense que estigui connectat a internet), veiem que hi ha una mediació física, que pot ser el teclat o el ratolí, una pantalla, un processador i els semiconductors que permeten conduir els impulsos elèctrics, entre molts altres elements. Si estem parlant, per exemple, d’un altaveu intel·ligent, és a dir, connectat a internet, aquestes mediacions es tornen molt més complexes: routers, cables de fibra òptica terrestres i submarins o centres de dades són alguns dels components que entren en joc.
Font: extret del web del projecte Submarine Cable Map.
Aquesta idea de la interacció instantània és producte d’un procés d’acceleració, a què no tothom té el mateix accés ni ho viu igual. Tanmateix, sigui quina sigui la velocitat de resposta d’un sistema, sempre hi ha un espai de transmissió, un entremig, tot i que no sempre l’hem considerat així.
Per exemple, amb el coure, que era el material dels cables telefònics (primers cables de dades d’internet) i dels cables elèctrics en general, no es pensava que l’electricitat tenia una velocitat de propagació molt alta, sinó que era en diferents llocs alhora. Tot i que actualment en podem mesurar la velocitat, aquesta concepció continua tenint cert sentit si la pensem en relació amb els dispositius i artefactes que tenim a l’abast i que ens permeten la interacció connectada amb la ubiqüitat: molt sovint la instantaneïtat fa que ens oblidem completament dels retards i de la materialitat dels cables.