6. Temps

6.4. Numerització del temps global

Rares vegades ens preguntem sobre el temps: mirem el rellotge, marca una hora determinada que es correspon amb una franja del dia o una altra. Ens és útil perquè gràcies a aquestes hores podem saber quan tenim una reunió, per exemple. Tanmateix, això que donem per fet actualment és producte d’una trama d’estandardització del temps de què formen part també els aparells electrònics.

Primer de tot, cal reconèixer, com apuntàvem, la utilitat del temps mesurable i estàndard. El pensador i científic social indi Radhakamal Mukerjee escriu l’any 1943 el seu article «Time, technics and society», en què afirma que:

«l’adaptació social requereix que el temps no sigui l’experiència poc fiable dels individus, sinó que ha de ser un temps invariable i comú per a tots els individus sobre el qual la cooperació en l’activitat econòmica i social és possible».

Mukerjee, Radhakamal. “Time, technics and society.” A: The sociology of time, 47-55. Londres: Palgrave Macmillan,  1990.

Aquest temps mesurable i estàndard contrasta, doncs, amb el reconeixement del temps d’acord amb les activitats organitzades estacionals. Especialment, els pastors es basaven en l’observació de les estrelles i també mesuraven el temps segons la vida dels animals que tenien. Tanmateix, és amb l’agricultura que es comencen a organitzar de manera més sistemàtica hàbits de treball, recreació, descans i son.

És amb l’expansió colonial que es fa necessari tenir intervals de temps mesurables i divisibles, comença aleshores a desenvolupar-se una societat industrialitzada amb tasques que necessiten sincronització.

A Greenwich, a partir del 1833, cada dia es comença a marcar les 13 h fent caure una gran bola vermella. Amb aquesta referència, es comencen a sincronitzar els vaixells, i així s’estén la pràctica a altres mètodes com «el canó de la una en punt» en ciutats com Edimburg o Liverpool. La navegació podia aleshores prendre una hora de referència, tot i que no va ser fins que es va estendre el ferrocarril, una infraestructura que afectava un gran nombre de persones, que es va adoptar un temps estàndard a escala supralocal.

La progressiva adopció del meridià de Greenwich com a referència té a veure amb el triomf de l’imperi britànic com a centre del món, però també implica que una certa concepció del temps es va imposar en llocs amb dinàmiques molt diferents i que aquest procés va permetre reforçar dinàmiques colonials.

Creiem important contextualitzar breument aquesta dimensió del temps abans de tornar a l’àmbit electrònic. Tot i que no tots els dispositius determinen el temps de la mateixa manera, podem dir que hi ha alguns sistemes, com Mac o Linux, que es basen en UNIX, que consisteix a expressar el temps en el nombre de segons que han passat des de les 00.00.00 de l’1 de gener del 1970 prenent com a referència el meridià de Greenwich.

La manera com habitualment mesurem el temps no és, com hem vist, històricament neutral, però tampoc perfecta.

De fet, dins d’aquesta numerització del temps que hem naturalitzat, també hi apareixen algunes esquerdes que ens permeten pensar en la construcció i convenció de la dimensió temporal. Per exemple, en el cas dels dispositius electrònics, hi ha l’anomenat «problema de l’any 2038», quan el comptador de temps basat en UNIX es desbordarà, cosa que pot causar un error als programes, que poden pensar que és l’any 1901 en lloc del 2038.