2.1 Definicions
Al llarg d’aquest apartat, volem definir alguns conceptes clau de l’assignatura. Els heu pogut veure també a l’assignatura Taller de programació i interacció, per tant, si voleu ampliar algunes de les explicacions que donarem, podeu accedir al quadern de l’assignatura.
Començarem recordant algunes definicions bàsiques basant-nos en Lars-Erik Janlert i Erik Stolterman. Concretament, en el seu article “The Meaning of Interactivity—Some Proposals for Definitions and Measures” i també en el seu llibre “Things that keep us busy”, el qual aprofundeix i amplia els plantejaments de l’article.
En primer lloc, la interacció és un terme que ve de la sociologia i que de forma àmplia s’entén com les accions recíproques que tenen lloc en intercanvis biològics, químics, fisiològics o socials, entre d’altres. Aquesta idea de reciprocitat és important per entendre la interacció en el marc de l’assignatura. En el nostre cas, podem dir que es tracta la interacció com una activitat o una acció d’anada i tornada entre un humà i un artefacte o sistema.
En canvi, la interactivitat fa referència a la qualitat d’allò interactiu. Tot i que Janlert i Stolterman especifiquen que interactivitat és un terme que es pot fer servir en dos sentits: com una paraula general pel fenomen de la interacció o per referir-se a la interacció com a procés. També es pregunten si la interactivitat és una propietat de la tecnologia, un disseny o es troba en l’ús que en fem i mantenen que la interactivitat és una propietat objectiva, però que les persones tenen diferents maneres d’enfrontar-se a la interactivitat.
Font: Elaboració pròpia.
Afegeixen el concepte d’interactor com la persona que utilitza i interactua amb un sistema. Aquesta idea va més enllà de la persona usuària i és un intent de resituar-la en el context específic de la interacció humà-màquina. Recuperarem més endavant aquesta noció per posar-la en relació amb les persones usuàries i el públic en el context específic de la pràctica artística.
Janlert i Stolterman també introdueixen el terme interactibilitat, que fa referència a la qualitat intrínseca d’un artefacte o sistema que permet interactuar. No és tant l’objecte interactiu ni tampoc el procés d’interacció, sinó una potencialitat o una capacitat, amb diferents graus. Podem considerar que el terme interactibilitat connecta amb la idea d’agència, és a dir, en l’agència que un sistema interactiu promou en les persones i que les mou a actuar.