5.1. Definició
Al subapartat 2.3, hem introduït breument la noció d’agència, però creiem que és un concepte important i que, per tant, cal aprofundir-hi. Procedirem, primer, presentant el concepte i després vinculant-lo a altres elements importants dins de la interacció.
Com hem anat veient, la interactivitat és la qualitat o la condició que permet que hi hagi un procés d’interacció i la seva efectivitat es basa a estimular una acció en la persona usuària. Però perquè hi hagi interacció, el comportament d’una de les dues parts ha de tenir un cert grau d’actuació, és a dir, no pot estar completament subjugada al comportament de l’altra.
L’agència és aquesta capacitat de prendre decisions i actuar, però es tracta d’una capacitat que s’ha de manifestar de manera que l’altra part de la interacció la comprengui i s’ha d’ajustar en major o menor mesura a les seves expectatives. Si l’agència es queda en una dimensió interna i l’altra part de la interacció no la percep, no diríem que té agència. L’agència no és, doncs, una idea rígida, sinó que hem de pensar que és present d’una manera o altra a l’experiència interactiva.
Es tracta d’un concepte directament vinculat a sentir que tenim el control d’allò que fem i de l’entorn que ens envolta. En general, quan decidim dur a terme alguna acció, el més habitual és que sentim que ho estem fent amb una certa voluntat, que d’alguna manera som al capdavant de l’acció, encara que no hi hàgim reflexionat gaire abans. Si ho pensem en relació amb la interacció amb dispositius o artefactes, passa el mateix, volem tenir el control i volem que el sistema respongui a les nostres accions. Tanmateix, posar com a sinònims agència i control no seria del tot precís.
En canvi, podem dir que la idea d’agència està formada per dues vessants: la sensació d’agència i l’atribució d’agència. La primera és més implícita, és la sensació de control que tenim sobre què diem al nostre altaveu intel·ligent o com movem el nostre avatar dins d’un entorn virtual, per exemple. I la segona té una dimensió més explícita o més reflexionada que consisteix a atribuir agència en funció de com esperem que sigui la resposta o el ventall d’accions possibles de què creiem que disposa l’altra part.

Font: elaboració pròpia.
Per tant, la sensació d’agència se situa en els humans i, en canvi, l’atribució d’agència, en les màquines. De fet, és necessari que atribuïm un cert grau d’agència per poder interactuar amb les màquines i els artefactes interactius.
En realitat, tot i que a nosaltres ens interessa la idea d’agència vinculada a la interacció, cal remarcar que és un concepte molt important dins d’àmbits com la psicologia social i les neurociències. Des d’aquesta perspectiva, l’agència està estretament lligada a com prenem consciència de nosaltres, de les altres persones i de l’entorn i com ens configurem la identitat en funció de les relacions que establim amb el món. De fet, una noció d’agència alterada està estretament lligada a algunes malalties com l’esquizofrènia o la despersonalització, en què les persones duen a terme accions sense tenir la sensació d’agència, sinó guiades per altres.
Treballar en la interacció i l’agència tampoc significa necessàriament donar a la persona que està interactuant allò que espera tota l’estona. Podem incloure un grau d’agència que sorprengui, jugui amb les expectatives o fins i tot les frustri deliberadament de manera que sigui un desafiament aprendre com funciona la interacció.
El darrer apunt en relació amb el concepte d’agència aborda el que podríem anomenar atribució equívoca o problemàtica. Per exemple, podem aplicar aquesta idea d’agència problemàtica al cas de les intel·ligències artificials. Estem parlant tant de la tecnologia que hi ha darrere d’assistents de veu com de les plataformes que permeten generar diferents tipus de materials (sonors, visuals, textuals, codis) a partir dels nostres inputs, que poden ser també de diversa tipologia. Fins i tot, hi ha intel·ligències artificials que suggereixen plans d’inversions per a clients de les entitats bancàries. En aquest cas, moltes vegades atribuïm agència a aquests sistemes i assumim que les seves respostes responen a comportaments que es donen sense supervisió humana directa i que els resultats en són independents i propis. Assumir que tenen aquest alt grau d’agència és problemàtic perquè fa que les concebem com quelcom autònom del que és humà i social i, per tant, ens estem oblidant que aquestes eines existeixen i funcionen gràcies, precisament, al treball humà.
Veiem, doncs, que la noció d’agència no és exactament una propietat de la interactivitat ni tampoc un concepte unívoc, sinó que es manifesta en diferents graus amb l’experiència interactiva i de manera relacional amb altres conceptes dins de la interacció, com veurem seguidament.